Publisher's Synopsis
Si complex és, de vegades, trenar quatre ratlles i compondre un breu text que pugui resultar mínimament adequat per complir amb les necessitats d'edició d'un llibre, i ara parlo del Pròleg, que suposadament no hi ha de faltar mai o que sempre hi ha de ser, segons com es miri la cosa, més ho és encara quan tampoc no és l'autor -aquí, l'autora- qui l'escriu. Si senzillament no li dona la gana fer-ho, és la seva decisió i punt en boca, però si no pot, la cosa canvia. L'Aurora Montoro va deixar enrere l'existència terrenal aviat farà tres anys, i som els que continuem ballant el ball que toquen els qui hem recopilat unes petitíssimes molletes de la seva extensa obra de la poesia i de la prosa amb què va anar entintant paper des de la pèrdua del seu espòs, Rogelio.
En el recull bilingüe de composicions que teniu a les mans, l'autora, per la mateixa duresa i intensitat de les emocions que expressa, optà, per una vegada, per prescindir de l'aspecte estrictament literari, deixant fluir lliurement les idees i els sentiments, sense esborrar, sense rellegir, sense corregir, sense reescriure. El seu és un vòmit de dolor, d'angoixa, de sofriment, de devastació, de soledat i de desengany, conceptes que, si en considerar-los d'un en un, ja suposen per si mateixos una dura càrrega difícil de suportar, en reunir-los, de segur que deuen constituir -jo no ho sé ben bé, però- una experiència terrible. En conseqüència, si el que cerques és una poesia depurada, fina i delicada, aquest llibre no és per a tu. Tanmateix, si t'interessen els sentiments esquinçadors, impetuosos, espontanis, bruscos i rebels que defineixen el patiment interior més punyent, llegeix i tracta d'anar molt i molt més enllà de cada mot. Aquest és, en la meva humil opinió, un veritable manual d'autodestrucció de qui odia continuar vivint.
